Agustí Ayats defensa que el 60è aniversari ha de servir per preservar la memòria dels pioners, reforçar la cohesió municipal i obrir una reflexió compartida sobre el futur d’Empuriabrava.
El Grup Municipal SOM ha impulsat una moció per commemorar el 60è aniversari d’Empuriabrava. Què us ha portat a fer aquest pas?
La convicció que, de vegades, els pobles han de saber aturar-se un moment per mirar enrere i entendre d’on venen. L’any 2027 farà seixanta anys de l’inici d’un projecte que ha marcat profundament la història contemporània del nostre municipi. Crec sincerament que no podem deixar passar aquesta data sense una reflexió col·lectiva sobre el que ha significat Empuriabrava.
Què ha significat?
Molt més del que sovint som conscients. Empuriabrava ha estat una porta oberta al món. Ha aportat prosperitat, oportunitats, activitat econòmica, projecció internacional i una enorme diversitat humana i cultural. Generacions senceres han construït aquí els seus projectes de vida.
Quan es parla d’Empuriabrava, sovint es parla també de la seva singularitat.
I és normal. No hi ha gaires llocs al món que puguin combinar una marina residencial d’aquestes dimensions, un aeròdrom de referència internacional, un entorn natural extraordinari i una convivència tan diversa de cultures i nacionalitats. Però allò més important és la comunitat humana que s’hi ha construït.
La moció posa èmfasi en la memòria.
Sí. Encara ens queda molta feina per preservar la memòria dels pioners, dels emprenedors, dels treballadors i de totes les persones que van creure en Empuriabrava quan encara era una idea sobre un plànol. Les societats que obliden els seus orígens acaben perdent part de la seva identitat.
També parleu sovint de cohesió municipal.
Perquè aquesta és una qüestió fonamental. Castelló representa les nostres arrels històriques. Els Aiguamolls representen el nostre patrimoni natural. Empuriabrava representa una part essencial del nostre desenvolupament contemporani. Tot forma part del mateix municipi i de la mateixa història compartida.
• La commemoració ha de mirar cap al passat o cap al futur?
Les dues coses. El passat ens ajuda a entendre qui som. Però la pregunta important és què volem ser d’aquí vint o trenta anys. La commemoració només tindrà sentit si ens ajuda a respondre aquestes preguntes.
• Hi ha un cert component emocional en aquesta iniciativa?
Sens dubte. Quan parlem d’Empuriabrava no parlem només d’urbanisme o d’economia. Parlem de records, de famílies, de negocis que han passat de pares a fills i de persones que consideren aquest lloc casa seva.
• Què t’agradaria que quedés d’aquest aniversari quan hagi passat?
M’agradaria que haguéssim estat capaços de mirar-nos al mirall com a municipi i sentir-nos orgullosos del camí recorregut. I que les noves generacions entenguessin que el que avui tenim és el resultat de l’esforç de moltes persones durant seixanta anys.