Aquesta artista dinàmica i inquieta, que exerceix també de comissària de la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries, ha creat la portada que encapçala el número de Nadal d’aquesta revista. Constanseu considera que estem més controlats que mai i, encara que no vol fer política, plasma amb els seus intensos grocs aquest camí desitjat per escapar de la presó global i poder ser així més humans.
Que has volgut expressar les amb l’obra que has creat per a la portada de Nadal d’aquesta revista?
M’agrada el paisatge i els colors càlids. El groc és un dels colors que sempre poso en els meus quadres. És un dels meus colors favorits, i amb tot el que està passant a Catalunya, encara se m’ha potenciat més. Ho poso molt en les postes de sol de l’Empordà, i aquesta obra és un camí típic de la nostra terra, en la qual es barreja el groc viu de les flors de la ginesta amb els blaus de cel i el mar.
La salut i la solidaritat són coses necessàries per a tots, especialment en aquests moments. I també la llibertat, que és un valor que, encara que no vull fer política, és ara més necessària que mai perquè a hores d’ara estem tots en una gran presó a escala mundial. Estem controlats de totes formes, fins al mòbil sap sempre on anem i ens envia informes de per on ens hem bellugat durant l’últim mes. Necessitem més llibertat per a ser més humans.
En aquest quadre també apareix un camí, perquè m’agraden els punts de fuga. Entres en un paisatge frondós i ha d’haver-hi una via d’escapament, un camí que et permeti sortir de la frondositat de bosc, i aquest camí és la llibertat.
A més de la teva activitat artística, et dediques a fer classes de pintura. Com ha anat aquest any tan complicat?
Abans tenia una acadèmia pròpia, però des de fa tres anys imparteixo classes per a l’Ajuntament a Castelló d’Empúries i Empuriabrava. Aquest any hem estat aturats des del mes de març per culpa de la pandèmia. Al juliol em van deixar fer classe durant un mes, però ara tornem a estar parats, i ja veurem què podem fer l’any que ve. Ens ha passat el mateix a tots els cursos que impulsa l’Ajuntament.
Però igualment jo segueixo pintant. Tinc la sort que tinc molta clientela alemanya i de gent d’aquí i, de moment, no em plantejo fer exposicions fora de Catalunya, tot i que amb la crisi de la covid ara tampoc sé si em deixarien sortir. Però com em va bé aquí, no em centro en altres coses, perquè hauria de treballar molt i, tot i que tinc temps per pintar, no so una fàbrica de pintar quadres. I també he de preparar la Ruta de l’Art de l’any vinent.
Per cert, quin balanç fas de la Ruta de l’Art d’aquest any?
La ruta d’aquest any ha anat molt bé. Vaig estar molt preocupada les setmanes abans que se celebrés perquè tenia por que es cancel·lés o que vingués poca gent. Però a la fi la vam poder fer i va ser al·lucinant, perquè va assistir molt de públic i els restaurants de Castelló van treballar molt. Era una incògnita el que anava a passar. H havia persones que pensaven que hi hauria poca afluència de gent, però no va ser així, va venir molta gent, i crec que és normal, perquè tots necessitem desconnectar i més en moments tan durs com els que hem viscut. Estic molt contenta, perquè crec que la gent va gaudir molt.
Ara ja estem preparant la Ruta l’Art de l’any que ve. Tinc llistes de participants i artistes seleccionats per al 2021, però no comunicaré a ningú si està convidat o no fins a finals de gener. És una de les normes que tinc habitualment.
I què és el que demanes per a l’any que ve?
El que espero és que l’any que ve canviï tot i per fi ens puguem abraçar i besar tranquil·lament, perquè jo sóc una persona molt afectuosa i amiga del contacte físic amb els altres i crec que això també és una cosa que necessitem tots.