Una de les imatges característiques a l’hora de parlar de la Costa Brava arreu del món és la badia de Cadaqués.
Quantes vegades no s’utilitza aquesta postal en campanyes promocionals o de publicitat? El fet d’haver esdevingut una mena de símbol del litoral català, és un motiu més d’orgull per a la gent del poble. Als anys 20 ja hi havia estiuejants -que no turistes- a Cadaqués. Només cal recordar el fenomen dels Pitxot i dels Dalí -unes famílies de Figueres que hi anaven a passar tot l’estiu- i la munió d’artistes i intel·lectuals que això va arrossegar en les dècades posteriors i que ha arribat fins als nostres dies.
La vila no patit mai el boom turístic espectacular que, en el sentit estricte de la paraula, podem trobar a altres poblacions de la Costa Brava nord (Llançà, Roses, Castelló-Empuriabrava o l’Escala, per exemple). Tot i això sí que ha canviat sensiblement la seva fisonomia urbana, tant a la dècada dels anys 60 i 70 com ja entrat el segle XXI, amb la desaparició de les típiques hortes que hi havia a l’entrada del poble, a tocar la riera, o la urbanització de S’Alqueria a sobre de Portlligat, com a llocs més emblemàtics. A la zona d’Es Caials, per exemple, als anys 50, hi havia un parell de masos i ara hi ha una urbanització. Un altre cas significatiu és el de la Torre de les Creus. Hi ha moltes fotos a on es pot contemplar solitària, presidint el poble des del vessant nord. Actualment està envoltada de cases. En qualsevol cas, però, el creixement urbanístic de Cadaqués s’ha fet de forma força controlada, dins de les circumstàncies de l’època.
El turisme del poble és, bàsicament, de segona residència. Sobretot gent de Barcelona i rodalies, francesos, italians alemanys… Un turisme que ha tingut, en general, un bon nivell, tant econòmic com cultural. Enrere queden aquelles èpoques en que els hippies emplenaven el passeig o l’ílla de Portlligat. El fenomen ja ha passat a la història. També hi ha un selecte nombre d’hotels que mantenen un clientela força habitual i que repeteix estiu rere estiu.
Seria extraordinàriament complicat fer una llista del que podríem anomenar turistes famosos que han estiuejat o estiuegen a Cadaqués. Juntament amb els artistes i escriptors que hi han deixat petjada, hi ha molts empresaris, polítics, professionals de prestigi, tant a nivell nacional com internacional, que hi passen les seves vacances. Són gent que volen posar-se un banyador, unes espardenyes, un barret i agafar una barca per fer un tomb pel Cap de Creus, sopar en algun restaurant, xerrar amb els amics i, sobretot, descansar. Defugen del protagonisme i tampoc, en general, l’ostenten entre la gent del poble. I els cadaquesencs –també és el seu tarannà- els respecten. Això no vol pas dir, però, que no s’hi estableixen relacions i vincles d’amistat molt grans.
Entre estiuejants fidels i la gent del poble hi sol haver-hi una bona relació, es coneixen i els intenten ajudar en tot allò que sigui possible. En general es tracta de gent integrada amb el poble i que estimen Cadaqués. Normalment es tracta, com a mínim, de segones i terceres generacions. Encara que avui –i encara menys a l’estiu- les coses no siguin iguals, podem recordar allò que escrivia Josep Pla (va residir al poble durant una temporada):”Hi ha una cosa que ho engloba tot: la vida, l’ambient, el color. Els blancs furiosos, enardits, d’aquest poble són cèlebres i sobre el color de les pissarres són insuperablement bells. Després, el silenci, la calma, el repòs dels seus carrers solitaris”. Doncs això…
