Josep Ministral és un pintor i escultor nascut a Borrassà, l’estiu de 1945. Quan tenia dos anys la família es va traslladar a viure a Figueres.
L’any 1959 començà a treballar a l’establiment de la poetessa Pilar Nierga, la qual en adonar-se de la seva vocació artística, el va encoratjar i li va fer conèixer el cercle artístic i intel·lectual d’aleshores que freqüentava la Fonda Roca , de Figueres. On, entre altres s’hi reunien els pintors Felip Vilà, Evarist Vallés, Joan Cos i Joan Sibecas, i els escriptors Carles Fages de Climent, Maria Àngels i Montserrat Vayreda, i Carme Guash. Més endavant també conegué Salvador Dalí i Mara Àngels Anglada.
El 1968 va ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. A partir del 1970 es dedica exclusivament a la pintura. El 1972 estudia gravat a l’Escola de Belles Arts d’Olot i es trasllada a viure a Llers, població on des de sempre ha estat molt vinculat. També va assistir a l’Escola Internacional de Pintura de Mural contemporània al Monestir de Sant Cugat del Vallès i viatja per diversos països europeus per estudiar els grans mestres de l’Art Modern. Del 1971 al 1980 va participar en diversos concursos de pintura aconseguint més d’una trentena de prestigiosos premis. L’any 1972 va fer la seva primera exposició a la Sala Armengol, d’Olot. Des d’aleshores el seu art ha estat present en més de cent exposicions en galeries del país i l’estranger.
El seu estil va evolucionant del paisatge empordanès amb detalls naturalistes cap a la figura humana fins que, a partir del 2000, va iniciar la sèrie Laberint, la pintura de Ministral sovint es desenvolupa en sèries temàtiques com ara “Homes de Llers”; “Quatreestacions”, “Tretocell”, “LLersvegetaciotramuntanahoritzó”, o els “Dotze apóstols de la música”, entre altres. Una bona part de la seva obra es troba present en diferents espais públics de la comarca,com el “Monument a Josep Pla” i “Encreuament de vents”, a Figueres,els monuments als donants de sang de Palau Saverdera i de Pont de Molins. També hem de destacar el retaule contemporani del “Crist del Fluvià”,a l’església parroquial de Bàscara, el “Crist de l’Olivera”,pintura mural a l’absis de l’església parroquial de Llers o el mural “Empordà aiguaterravent”, al Cortal Maig de Castelló d’Empúries.
Ministral va ser membre fundador del Grup 69 d’art de Figueres. juntament amb artistes d’aquest grup va pintar, l’any 1984, el mural dedicat a Salvador Dalí, “Cinc visions dins l’espai empordanès”’,que es va realitzar en ceràmica i avui presideix la plaça Vila d’Ordis, darrera l’antiga presó.
Amb aquest bagatge artístic, Josep Ministral ha estat l’artista convidat per realitzar la portada extraordinària del 15 aniversari de la revista CRAE. L’artista sempre ha tingut una especial sensibilitat i esperit de col·laboració amb moltes entitats, associacions i agrupacions locals i de la comarca i no ha volgut deixar passar la ocasió per col·laborar amb nosaltres.
Com va anar que sorgís aquesta col·laboració?
En Pau Guerrero, director de CRAE, em va comentar que volia celebrar el quinze aniversari de la revista, i si l’hi voldria col·laborar amb una portada.
Qué hi has volgut reflectir?
Que son quinze anys de constància, de treball i d’esforç per editar la revista. Després anant amunt i avall fent rutllar el seu projecte, vaig pensar que aquest camí recorregut deixava tot tipus de empremtes. Aquesta quinzena de formes i la gradació dels colors volen simbolitzar l’esforç d’una dècada i mitja.
En qué treballes actualment?
En aquest moment estic treballant en un encàrrec i un altre que tinc pendent. També treballo amb obra gran per preparar altres projectes per més endavant. El meu recordat mestre Ramon Sanvisens ens deia (si voleu presentar una exposició, primer teniu de fer l’obra) era tant obvi. Vull expressar que dintre tot, encara em sento motivat pel treball que faig i s’ha de saber que el més valuós és estimar la vida amb alegria, (en aquests moments més que mai) pèr mantenir unes bones relacions amb els que estimem.
Qué et sembla la revista CRAE?
Que reflexa molt bé la personalitat del seu creador. És una persona pragmàtica. Però no l’hi aniria malament alguns retocs a la revista pels propers anys. La felicitació a tots els que fan la revista, sobretot al seu director pel compromís de tots aquests anys, fent arribar a tothom les noticies i els esdeveniments de la comarca.
Que sigui per molts anys.
