Quan el recordat periodista gironí Narcís-Jordi Aragó era director de la revista “Presència”, a l’edició del 17 de juliol de 1976, es va publicar l’article “Els aiguamolls de l’Empordà, amenaçats”, signat per un joveníssim Jordi Sargatal. Era la primera vegada que es donava pública la primera veu d’alarma sobre el risc de desaparició d’aquell indret. “Nosaltres no n’érem conscients de tot, però aquell article va marcar l’inici d’una dura campanya de lluita sense treva, d’accions testimonials i de plantejaments quasi utòpics, mantinguts amb una fèrria tenacitat”, escrivia el periodista en el seu llibre de memòries “Periodisme sota sospita”.
Per tant, el mes vinent farà 45 anys de l’inici d’una campanya per protegir i salvar les zones humides de l’Empordà, situades concretament entre la desembocadura dels rius Muga i Fluvià. Una veritable creuada iniciada per un grup de joves -titllats de peluts i somiatruites, en el millor dels casos- que avui és reconeguda per tothom i que va salvar de la seva desaparició un dels espais naturals més admirats del país i, per tant, digne de visitar.
Si no hagués estat per això, en el seu lloc avui hi veuríem una macrourbanització tant o més gran que la d’Empuriabrava. En concret, s’havia previst construir-hi blocs d’apartaments turístics per a més de 64.000 persones. A banda de l’impacte, hauria desaparegut un espai imprescindible per a l’hibernatge de les aus en el seu trajecte d’Europa cap a l’Àfrica i viceversa. L’autor d’aquell article, Jordi Sargatal, va ser el primer director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, creat per llei del Parlament l’any 1983. Ornitòleg reconegut internacionalment, Sargatal és des de fa anys un referent mediamental a tot Catalunya. Tot va començar ara fa més de quatre dècades i l’indret és un dels parcs naturals més visitats del país.
