El complex residencial d’Empuriabrava marca un abans i un després en la història de Castelló d’Empúries.
Abans era un poble sense turisme, dedicat exclusivament a l’agricultura i a la ramaderia. El nucli antic del municipi estava allunyat del mar i la major del seu espai litoral es trobava ple d’aiguamolls. Avui, a tocar la platja, s’aixeca des del 1967 la marina residencial més important d’Europa amb més de 600 hectàrees de terreny i 30 quilòmetres de canals navegables, allotjant un població que fàcilment supera els 50.000 habitants al pic de l’estiu.
Durant uns anys es va construir sense permisos i sense respectar les normes urbanístiques inicials. L’especulació del sol i el monopoli provocat per algunes immobiliàries ha provocat situacions tant curioses com el desenvolupament irregular d’alguns sectors i l’aparició de solars buits al costat de blocs de pisos i d’apartaments.
Empuriabrava ha consolidat Castelló d’Empúries com un destí turístic internacional de primera línia, encara que la majoria de gent que visita la zona no sap exactament a quin municipi es troba. Des de fa dècades que l’Ajuntament està lluitant per complementar el sol i la platja d’un lloc amb l’oferta cultural de l’altre -catedral, presó, farinera-, sense oblidar el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, situat majoritàriament en aquest terme municipal, i que cada any atrau a uns 250.000 visitants.
El turisme d’Empuriabrava era bàsicament germànic, però això ha anat canviant fins atraure gent d’altres nacionalitats. Recordem que hi havia èpoques amb més d’un local a on els rètols només estaven escrits en alemany i a on es parlava exclusivament en aquesta llengua. Ara en queden pocs.
Tota vegada que les instal·lacions hoteleres són reduïdes, el turisme d’Empuriabrava varia entre la fidelitat dels que tenen xalets i apartaments en propietat -alguns porten més de trenta anys seguits venint- i aquells que ho fan de manera esporàdica. En qualsevol cas -a diferència de Portbou, Llançà, Cadaqués o Roses-, aquí el turisme encara té poca història per escriure, tot i que la urbanització ja té més de mig segle de vida.
És possible que un lloc tant turístic com Empuriabrava s’hi arribés a escenificar un pessebre vivent? Doncs sí. Repassant documents de l’arxiu municipal, la seva responsable, Marisa Roig ca localitzar una història molt singular, poc coneguda o si més no oblidada, referent al pessebre vivent que es va representar a la marina d’Empuriabrava entre finals de l’any 1968 i principis del 1969. No hi ha cap notícia sobre la continuïtat d’aquestes representacions, les quals, per tant, van ser molt efímeres. Es van fer funcions per Nadal, Cap d’any i Reis, així com tots els dissabtes des del dia de Nadal fins a la festa de la Candelera.
Des de l’arxiu castelloní consideren que el muntatge d’aquest pessebre vivent tenia com a objectiu “cridar l’atenció del públic local i estranger a través d’escenificacions de caire folklòric sobre el Nadal dels pescadors, acompanyades de cançons, balls tradicionals i un espectacle de llum i so. L’espectacle, que seguia la línia ideològica marcada pel règim franquista, s’emmarcava dins la “Campaña cultural Ampuriabrava”, sota la qual s’organitzaven representacions teatrals de caràcter tradicional. En aquest sentit, és famosa la sèrie de representacions de la “Sibil·la de Fortià”, que tingueren lloc durant el mes d’agost de 1969 davant la portalada de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries i a la Llotja, igualment sota la batuta d’Esteve Albert”.
