Ferran Roquer i Padrosa és un economista nascut a Portbou l’any 1967. És llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses i diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat de Girona. Va ser professor associat a l'àrea de Dret Financer a la Universitat de Girona. També ha exercit de professor d’Economia a secundària.
Des de juny de 2003 és alcalde de Borrassà, càrrec revalidat per majoria absoluta a les darreres eleccions municipals de 2019, en representació de Junts (JxCat). Des de gener de 2018, és Diputat al Parlament de Catalunya. Va ser director dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Girona, de febrer de 2011 a març de 2013, quan va ser nomenat director dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació a Girona i el 15 de juliol de 2015, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, on abans havia estat conseller comarcal de Turisme, Esports i Joventut Donat el seu bagatge polític i com a gran coneixedor de la seva terra volem conèixer la seva opinió sobre els temes següents:
Quines transformacions ha sofert el seu poble en els darrers 15 anys?
Moltes. No són tan importants les transformacions físiques que ha sofert el poble, com l’obertura de diversos vials, carrers Llevant i de ca l’Albanyà; la pavimentació del carrer de l’escola; la remodelació del carrer Sant Antoni; la construcció de la plaça de la Geometria, de la Sala Tramuntana i del magatzem de la brigada; les obres de millora de la xarxa d’abastiment d’aigua potable o les moltes reformes i ampliacions que s’han fet a l’escola o al camp de futbol; com les coses que són iguals que fa quinze anys com és la forma de viure, d’entendre les relacions socials, els lligams entre els habitants del municipi o aquest sentiment que portem a dins de pertinença a la comunitat.
En definitiva, formar part del grup de persones que és hereu d’una manera de fer i de ser, que ens fa diferents i peculiars.
De totes les coses que s’han fet en els darrers anys, quina o quines creu vostè que són les més destacada o de quina se’n sent més orgullós?
La importància o no d’un fet, una obra, una millora depèn de la subjectivitat o del servei que fa a cada persona. De totes maneres, crec que podríem trobar un mínim comú múltiple en el tema de l’escola, que és un espai que ha estat objecte de diferents ampliacions i obres de millora que li permeten exercir la funció de cohesió social que la societat li demana, entenem nosaltres, en perfectes condicions. Només una societat culta pot ser una societat crítica i una societat amb perspectives de millora tant en l’àmbit personal com en el de colectivitat.
Hi ha algun aspecte que vostè considera negatiu durant aquest període?
Evidentment, igual que parlàvem de subjectivitat dels aspectes positius, els aspectes negatius també ho són però, suposo que, tots estaríem d’acord que Borrassà ha esdevingut ja des de temps immemorials un corredor d’infraestructures i, durant els últims anys, han travessat el municipi el tren d’alta velocitat, o la línia de molt alta tensió que han suposat un fort impacte al territori.
Com veu el futur de Borrassà per als propers anys?
Aquesta pregunta podria donar lloc a un ampli espectre de respostes. El futur de Borrassà serà la suma dels futurs de la gent de Borrassà. Crec que aquest agregat dibuixarà un municipi en el qual predominarà la qualitat de vida, sens dubte molt superior en pobles petits que en les ciutats, amb serveis que permetin poder viure al poble i treballar a qualsevol lloc. Necessàriament, per aconseguir-ho ha de mantenir una demografia similar a la que té actualment, i si es produeix algun creixement ha d’obeir al vegetatiu de la població.
Coneix la Revista CRAE? Què li sembla?
Conec la revista CRAE. De fet, amb la seva àmplia difusió deu ser de les revistes més conegudes a la nostra comarca. La revista té un alt valor pel que fa a la difusió de les notícies locals, sobretot dels fets socials. Al meu entendre, hauria de fer un pas més en l’àmbit periodístic i entrar amb més profunditat en els temes que tracta.
Amb quinze anys s’està a l’adolescència, una època que marca l’esdevenidor de qui la té. És el moment de decidir què es vol ser de gran. Estic segur que la revista CRAE sabrà triar el millor camí per continuar informant de la realitat comarcal de la manera més professional possible.