Josep Puigbert i Punset, nascut a Figueres el 1964, és periodista llicenciat per la UAB. En aquest camp es va iniciar tractant la temàtica esportiva, en mitjans escrits i radiofònics. Des de 1986 a 1993 va retransmetre tots els partits que va jugar la Unió Esportiva Figueres, a Segona Divisió A i les promocions d’ascens de Segona B. Ha treballat a El Punt (1991-2011), a on va ser cap de secció, i a l’emissora Ser-Empordà (1986-1991). Al llarg de la seva carrera també ha col·laborat en diferents mitjans com: La Vanguardia, la COPE, Televisió de Figueres, Canal Nord, Radio Vilafant i Empordà TV. Ha escrit els llibres: “Què pensa Santi Vila?” i “;Què pensa l’alcalde Santi Vila?” i és coautor del llibre: “Instal·lacions Burgas: tres generacions: setanta-cinc anys de ’lempresa. Des de l’any 2005 fins el 2018 va ser un dels organitzadors de la Mostra de Cinema de Muntanya i Aventura que es fa a Figueres. També ha ol·laborat en diferents ONG’s, principalment a ACAPS a on va presidir la secció de l’Alt Empordà. Va ser cap de gabinet a l’alcaldia de Figueres entre els anys 2011 i 2013 i assessor de comunicació a la Diputació de Girona els anys 2013 i 2014. Des de 2014 és el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, que és la delegació del Govern Català a la Catalunya Nord.
Quin creu que són els millor fets positius per a la ciutat que han tingut lloc en els darrers 15 anys?
La ciutat ha passat per diferents moments i s’han fet coses positives que han fet sentir orgullós als ciutadans. No es tracta de fer un llistat perquèel context són canviants. Per exemple: tancar la presó del carrer Sant Pau va ser positiu, però si no s’hi fa res i no s’aprofita l’edifici, malament. Fer una estació del TGV a Figueres, segurament, ha estat un dels fets méspositius perquè ens situa a cinquanta minuts de Barcelona, la capital del país i una de les ciutats més atractives a nivell mundial. Ara bé, l’ubicació de l’estació és l’ideal? Ha suposat una transformació urbana? Es treu prou profit de la línia?. Per tant va ser un fet molt positiu en el seu moment, però amb el pas dels anys veiem que ho podia haver estat molt més.
I els negatius, si és que creu que n’hi ha hagut algun?
Hi ha una opinió força generalitzada que la ciutat ha perdut la força i l’atractiu que ha tingut durant moltes dècades. No és una qüestió només d’autoestima, sinó de fets objectivables. La veritat és que a Figueres s’han cronificat problemes, molts dels quals ja venen des de fa més de vint anys, per tant del segle passat. I si la llista de problemes vells és llarga se n’hi han afegit de nous a causa de les crisis que hem patit i patim i, sobretot, derivats de la transformació social i econòmica que s’ha viscut a nivell global i que és pròpia d’aquesta època que ens toca viure. Per tant, problemes vells i problemes nous afegits fan que molts figuerencs vegin la ciutat en negatiu o que no s’hi reconeguin.
Com veu el futur de Figueres per als propers anys?
Figueres com a espai urbà, com a ciutat, continua tenint el mateix emplaçament estratègic que ha tingut sempre i que li donat força des de pràcticament els seus inicis. La marca Empordà encara és potent i la ciutat s’identifica molt clarament amb aquesta marca i tot el què suposa. Per tant, hem de pensar que es pot remuntar la situació actual perquè continuem tenint la base, que és el seu emplaçament estratègic a prop de la costa, de la muntanya, de Barcelona, de la Catalunya del Nord i del sud de França i en un corredor de comunicacions. Hem de pensar que els temps han canviat i que no es pot repetir la ciutat dels anys vuitanta del segle passat quan Figueres, segurament, passava per una bona època. Però es pot fer una Figueres ajustada als temps actual i que recuperi l’atractiu.
Què caldria fer?
No hi ha una fórmula única. Cal sumar esforços i pensar en la col·lectivitat i no cadascú en el seu sector o en la seva parròquia. I no ha de ser només responsabilitat de l’ajuntament o de les institucions. Ara tothom s’ha d’arremangar. Ja no es pot perdre el temps en picabaralles de curta volada. Cal repensar la ciutat de manera global, veure quines han de ser aquelles actuacions d’emergència i crear aliances internes per poder sortir a fora a buscar ajuda per resoldre les mancances. Això vol dir treure més profit de programes europeus de finançament i convèncer als departaments de la Generalitat i altres administracions perquè actuïn a Figueres i ajudin a resoldre algunes de les mancances cronificades o els nous problemes.
Coneix la revista CRAE? Qué opina d‘ella?
I tant que la conec. I ara ja no és només a l’Empordà, també està entrant a la Catalunya Nord. Penso que sota un model de base publicitària fa una feina social de proximitat. Serveix per veure què passa a nivell social i les imatges que pública permeten conèixer quin és el pols de la ciutat i dels pobles. Es agradable veure-hi a gent que potser en persona fa temps que no els veus.