En una entrevista per una televisió nord-americana, als anys 60, se li va preguntar al pintor Salvador Dalí què pensava que li passaria quan morís. Va dir-los, ben seriosament, que “ jo no crec en la meva pròpia mort. No és que no cregui en la mort en general, el que no crec absolutament és en la mort de Dalí”. Així comença el documental “Salvador Dalí, a la recerca de la immortalitat”, que forma part d’una sèrie de tres dedicada a difondre la vida del pintor per mitjans audiovisuals i arreu del món.
Els documentals estan centrats en l’anomenat Triangle Dalinià: Figueres i el seu Teatre-Museu, Cadaqués i la casa de Portlligat i el castell de Púbol. Tres espais que evidencien aquesta immortalitat de Dalí. De fet, dècades després de la seva mort, són llocs que mantenen un permanent atractiu turística i cultural. El director dels tres documentals i guionista, David Pujol assenyala que “enfrontar-se a Dalí és complex, perquè es tracta d’un personatge a l’entorn del qual es produeixen nombroses llums i ombres”.
El guionista afegeix que “Dalí era un home que volia ser immortal i per això en els darrers anys s’aferrava a la vida perquè considerava que la seva obra i tot allò que ens volia transmetre encara no s’havia acabat. Per això durant la seva darrera etapa com a artista en actiu va produir unes quantes obres molt interessants, alhora que les relacionava amb la ciència, els investigadors i els grans clàssics, els seus referents des de sempre. Per això quan ell ens donava aquest discurs, en realitat ens estava donant el seu llegat”.
L’estiu sempre és un bon moment per visitar qualsevol d’aquests espais –o tots tres- impregnats de l’esperit i de l’obra de Dalí. I durant els mesos de juliol i agost, a la nit, es projectaran obres dalinianes a la façana de quatre edificis públics de Figueres (Torre Galatea, Ajuntament, Casino Menestral i Escorxador). Un altra al·licient dalinià.
