L’Armentera és un municipi de pas, entre l’interior i la costa
Tot i que val a dir que té el mar a molt pocs metres de distància en el seu límit territorial municipal. Està situat a la plana al·luvial de la desembocadura del riu Fluvià i té alguns atractius com l’actual església parroquial de Sant Martí, que és una construcció del segle XIX, d’estil neoclàssic presentant escasses restes de l’edifici anterior, romànic (segles XII-XIII).
A l’interior del temple s’hi conserven unes pintures de Joan B. Panyó, que representen els quatre misteris del Rosari. Panyó fou un pintor de finals del segle XIX, precursor de l’anomenada Escola d’Olot. Un altre lloc digne d’admirar és el molí, un edifici del s. XVIII, notablement ben conservat. A l’interior hi resten bona part dels elements antics del molí. Es poden veure les entrades i sortides de l’aigua, d’arcs de mig punt, també en bon estat.
Al poble hi ha dos conreus agrícoles ben característics, els carbassons i les pomes. El fet d’estar situat a la desembocadura del Fluvià el fa una zona ben regada i amb abundant vegetació. Una antiga tradició anomenava “carbassons” als habitants del pobles i a totes aquelles persones que hi ha nascut, precisament per l’abundància d’aquest vegetal a les seves hortes. Pel que fa a la poma, el poble ha acollit durant molts anys una fira dedicada exclusivament a aquesta fruita, que se celebrava a mitjan mes d’octubre quan la collita ja estava emmagatzemada.
Hi va haver una època en que anar a collir pomes –el mateix passava amb el raïm- era una activitat habitual entre nombrosos estudiants empordanesos que, abans de començar les classes, es feien un raconet per a les seves despeses. Després van arribar el temporers estrangers, i amb l’increment de les ofertes de feina temporals d’estiu, a molts d’aquests joves ja no els va caldre anar al camp per guanyar diners setmanes abans d’iniciar el curs. Aviat, però, ni uns ni altres tindran aquesta oportunitat si es consolida el projecte que s’està treballant des de la Indicació Geogràfica protegida (IPG) Poma de Girona, l’organisme que aixopluga tots els productors de la zona.
El president de l’IPG, Llorenç Frigola, anunciava fa untemps que ja s’estan preparant per introduït robots en la collita de la poma, de la mateixa manera que ja ho han començat a aplicar els vinyataires. En declaracions als mitjans de comunicació, va assenyalar que “aquests robots estan en fase d’experimentació i esperem que en un termini de cinc o sis anys arribin a casa nostra. De moment les noves plantacions ja s’estan fent en vertical, perquè el robot pugui arribar a tot l’arbre sense dificultat i així poder arrencar la fruita. També es deixen un espais entre arbres més petits que fins ara. Els robots, a més, podran triar la fruita segons el calibre i la maduresa desitjades”. Val a dir que el sector porta anys innovant. Ho fan en maquinària, en noves plantacions, en comercialització i en sostenibilitat.
En qualsevol cas, però, l’encant de les pomeres no el podrà manllevar ningú. Encara que no tothom ho vegi de la mateixa manera. L’escriptor Xavier Febrés es lamentava que “a finals de març m’agrada anar a veure com borronen les flors blanques i rosades dels pomerars de l’Armentera i Sant Pere Pescador, a la plana fèrtil que dibuixen els ribassos del Fluvià al voltant del vell molí reconstruït del comtat d’Empúries. Aquests camps em resultaven familiars i porten records furtius de la mà d’alguna deessa Pomona. En realitat ja no hi són. Han estat industrialitzats amb noves plantacions intensives de pomeres més rendibles i més lletges, recobertes per la túnica negra de les malles antipedregada, llancejades pels enormes pals com de telègraf que les sustenten”. Signes del temps…