El senyor Lorca era una persona habitual en els actes de ciutat. Tot i la seva edat avançada, assistia a nombroses convocatòries, perquè tenia una gran estima per Figueres i un gran respecte per als figuerencs, als que volia mostrar el seu suport essent present en els seus esdeveniments. Aquest compromís d’acompanyar els ciutadans era un indicador del seu envelliment actiu i esdevé un model a seguir contra l’edatisme, que discrimina les persones que tenen una edat.
Marià Lorca era proper i accedia a les peticions d’entrevista, talment com les va concedir al CRAE, on feia palesa la seva tasca de gestor públic junt amb el seu vessant humà i familiar. Així, pel que fa a les Fires de la Santa Creu, expressava tant la necessitat de traslladar el recinte firal com l’emoció d’haver-hi ballat amb la seva dona: “Amb el creixement de la ciutat resultava inviable mantenir les atraccions en el centre i per aquest motiu, des de l’Ajuntament vam comprar els terrenys del Clos de Fires i així vam poder traslladar-les. Va ser un encert, ja que resolia els problemes de circulació i soroll”, afirmació que complementava amb aquesta declaració: “Amb la meva dona, la Rosa, ens coneixíem del Cultural Cervantes; ara bé, ens vam trobar al Certamen, teníem quinze anys i vam ballar tota la tarda. Allà va començar tot”.
També el recordarem com a ciutadà elegant i educat; és a dir, tot un “gentleman”. Abans, haguéssim dit que era una persona que tenia “modos”, que lluny de semblar avui dia un anacronisme és una qüestió ben necessària, ja que la consideració vers els altres conciutadans fa més agradable la convivència i amb això el senyor Lorca era un mestre.
El senyor Lorca va tenir la responsabilitat, com a alcalde, de liderar la ciutat de Figueres. Va exercir el càrrec durant dotze anys. Com a estrateg municipal, sabia que el Teatre-Museu Dalí faria jugar Figueres a la lliga Champions del turisme mundial i, per aquest motiu, va culminar la compra de la torre Galatea, per tal que es pogués ampliar l’espai museogràfic del Teatre-Museu, adquisició que va iniciar l’alcalde precedent, Eduard Puig Vayreda. Lorca també va ser l’herald que va rebre el missatge que Dalí volia ser enterrat sota la cúpula, aspecte que està recollit en el llibre “Els últims secrets de Dalí”, obra de Josep Playà Maset, imprescindible per “descobrir el Dalí més genial, enigmàtic i figuerenc de la mà d’en Marià Lorca”.
Per tot això i més enllà dels encerts del seu mandat, Lorca serà recordat per ser un ciutadà exemplar i com l’alcalde que va contribuir al fet que Figueres sigui una meca daliniana. Moltes gràcies, Marià!
daco