Va ser la primera dona en ostentar aquest càrrec a la història de la ciutat
Marta Felip Torres, nascuda a Figueres el 1972, va estudiar a dos dels centres més emblemàtics de la ciutat: el Col·legi Sant Pau, i l’Institut Ramon Muntaner Va començar els estudis universitaris d’Història a Girona el 1991, i el 1996 es va llicenciar de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona. També va cursar diversos postgraus en Dret local, Dret urbanístic i Urbanisme i el Màster en Direcció pública, Executive Màster in public administration a ESADE. Professionalment, després de superar les oposicions corresponents, va accedir al Cos de Secretaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional l’any 2001, i com a tal, va exercir de Secretaria-interventora en de diversos Ajuntaments de Catalunya, des de La Vajol a Castelló d’Empúries-Empuriabrava, passant per Portbou, Llers, Olot i Vic, fins l’any 2011. Paral·lelament a aquesta tasca, ha estat també professora associada del Departament de Dret públic de la Universitat de Girona; Presidenta de la Junta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració local de la província de Girona.
La seva entrada en política, va tenir lloc el juny del 2011, que la va dur a ser 1a tinent d’Alcalde i Regidora de l’Àrea d’Organització, de l’Ajuntament de Figueres, Diputada de la Diputació de Girona, i Vicepresidenta delegada de la Xarxa local de tributs de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona. Posteriorment, el gener de 2013, assumeix el càrrec d’Alcaldessa de Figueres, i, al mateix temps, va tenir l’honor de ser la primera dona de la història de la ciutat en assumir aquest càrrec, del qual va ser reelegida en guanyar les eleccions municipals, el juny de 2015. El juny de 208, s’incorpora al Govern de la Generalitat de Catalunya, essent nomenada secretària general de la Conselleria d'Empresa i Coneixement, càrrec que ha vingut desenvolupant fins a primers del passat setembre. En l’actualitat, atès el seu bagatge professional i trajectòria política, Marta Felip és Directora de l’Escola d’Administració pública de Catalunya, organisme públic que s’encarrega de la formació de tots els empleats públics de la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya, així com la divulgació de coneixement en relació a les administracions i el sector públic.
Quin creu que és el millor fet positiu per a la ciutat i la comarca que s’ha realitzat en aquests darrers 15 anys?
Sens dubte l’arribada a la ciutat del Tren d’alta velocitat. Estar connectats amb la restade Catalunya i Espanya, i també amb França, ha de donar les oportunitats de futur,tant a nivell d’ instal·lació d’ empreses, com a nivell residencial. Perquè no ha passat fins ara? Perquè ens arriba el TGV però encara ens falten les infraestructures per a que estigui millor connectat amb la ciutat de Figueres (urbanitzar tota la zona oest fins l’estació TGV) i també la connexió amb la comarca (estirar la C- 31 que permetria arribar a l’Estació TGV sense travessar Figueres o Vilafant) i les rondes de circumval·lació de Figueres. Posant un exemple: és com si et porten el gas ciutat fins a la porta de casa, però no fas les instal·lacions a dins per a que t’arribi fins a la cuina o la caldera. Fer tot això necessita de milions i milions d’euros que l’Estat i la Generalitat han d’invertir, perquè fer-ho amb diners municipals és impossible. El Departament de Territori de la Generalitat ha fet el projecte per connectar el polígon de Vilamalla, Logis Empordà amb el tren i també han començat les obres per urbanitzar milers de metres quadrats en aquest polígon que permetran la instal·lació d’un gegant de les empreses logístiques mundials i esperem que, a remolc seu, moltes més empreses. Crearan molts llocs de treball i això és el que necessita Figueres i la comarca: llocs de treballs que suposin sous a treballadors de totes les categories professionals i capacitat de consum per a fer girar comerç i serveis. Parlo de l’arribada del TGV, però també cal dir que un altre èxit de la comarca ha estat el sector agroalimentari: el vi, l’oli, els làctics, petits empresaris i emprenedors estan fent molt bona feina en el camp agroalimentari. I per suposat seguir amb l’activitat turística, cultural i comercial respectuosa amb el magnífic entorn natural que tenim a l’Alt Empordà serà la clau d’èxit del futur.
Un últim apunt: la pandèmia que estem vivint, el COVID, no és mai desitjable, però malgrat el patiment en salut i econòmic que estant patint moltes persones, també hem de veure que portarà canvis que poden suposar una oportunitat per a l’Alt Empordà:les ganes de viure en entorn menys poblats i fora de les grans ciutats, fa que molta gent es plantegi viure en primera residència aquí, i el teletreball que han començat l’Administració pública i algunes empreses privades, ho permet. És un fet que pot canviar la tendència dels últims 30 anys, en que molta gent de Figueres i la comarca ha marxat a viure i treballar a Girona o a Barcelona.
I el negatiu, si és que n’hi ha hagut algun?
La conseqüència negativa de la situació fronterera que té Figueres i l’Alt Empordà és el creixement del cultiu de droga a tot l’Alt Empordà i el subministrament d’aquesta. Aquest fet comporta delinqüència i situacions incíviques o directament delinqüència, com se li vulgui dir, però que fan que hi hagi percepció d’inseguretat i també petits delictes associats. Per a mi és el principal problema que tenim i que fa que la gent de Figueres i la comarca ho visqui amb molt de neguit. Necessitem molta més pressió i efectius policials en aquest sentit i menys tolerància, això com a unes normes i unes lleis que ens ajudin a eliminar-ho .
Quin projecte li ha fet més il·lusió poder portar a terme durant el seu mandat?
El meu mandat, del 2013 al 2018 no ha estat el de les grans gestes, sinó el de treballar per a poder donar a Figueres equipaments i serveis que els feien falta feia molts anys,en un context econòmicament i social molt complicat. Faig només un petit recull: Vàrem millorar el Centre de la ciutat, des de la carretera de Llançà, amb l’aparcament de la Plaça El·líptica a la plaça Tarradellas, plaça Escorxador fins la Rambla. M’hagués agradat poder seguir-lo cap a l’altra banda de la Rambla, carrer Sant Pau i entorns. El giratori i la urbanització de la Plaça del Sol, que ha estat clau agilitar la mobilitat al centre. Ja queden a la memòria aquelles cues de cotxes entre semàfor i semàfor. En l’àmbit cultural el canvi de rumb en el Museu de l’Empordà, que malgrat una forta oposició política i de sector quan es va plantejar, s’ha pogut veure que ha estat un èxit. Aconseguir la reforma del Cinema Las Vegas, que m’agradaria que tingués més suport públic per integrar-lo dins els equipaments culturals de Figueres.
Fomentar i acompanyar l’èxit dels grans festivals de la ciutat: el Festival Acústica que esperem que segueixi molts anys i el Festival internacional del circ, que malauradament no va rebre el suport necessari per part d’un sector polític de l’ajuntament i marxà cap a altres ciutats (Girona, Besalú) que l’han sabut valorar i acollir com cal. En l’àmbit del Turisme, la instal·lació de la oficina de Turisme a l’edifici de l’antic escorxador i fer venir les instal·lacions de la D.O. Empordà a la ciutat, a la Plaça del Sol, que aviat obrirà les seves portes. També aconseguir arrancar les obres de la Casa Natal de Salvador Dalí, amb el finançament de la Diputació de Girona. En l’àmbit esportiu: el nou pavelló que es farà a la zona sud, entre l’Avda. Salvador Dalí i l’Olivar Gran – vàrem fer el projecte i m’agrada que el govern actual de Figueres el segueixi tal i com el vàrem plantejar .En l’àmbit social i de salut: el segon CAP la zona Sud, la instal·lació de la clínica Bofill, les noves dependències dels serveis socials al carrer Sant Pau. En l’àmbit educatiu: haver aconseguir nous graus de formació professional per a Figueres i també la integració de l’escola d’hoteleria a l’ensenyament públic de la ciutat.
Com veu el futur de Figueres per als propers anys? Què proposaria per millorar/solucionar-ho?
Com he explicat a la primera pregunta de l’entrevista, Figueres té oportunitats a prop. Però el que em preocupa més la manca de lideratge i unitat política.
A l’Ajuntament de Figueres hi ha massa fragmentació i manca d’unitat i per a que una ciutat pugui fer un projecte i un canvi a llarg termini, requereix projecte, anys d’estabilitat i lideratge continuat. Fer creure a la gent que hi ha unes suposades “dretes” i unes suposades “esquerres” que ho faran millor o pitjor si governen uns altres és un error i una fal·làcia, perquèhem pogut comprovar que les necessitats i els dèficits de Figueres són els mateixos abans i després del 2019. A banda d’obrir el carrer Sant Pau a la circulació i canviar de lloc l’arribada de la Cavalcada de Reis, l’actual Govern municipal segueix molts dels projectes iniciats en el mandat anterior i segueix detectant les mateixes necessitats. Cal un projecte de ciutat fort i continuat i que la relació entre els partits de l’Ajuntament no es basi en l’estratègia electoral, en arreplegar un grapat de vots per veure si es pot pactar o guanyar, sinó en la recuperació i el creixement de la ciutat.
Coneix la revista CRAE?, Quina és la seva opinió?
Si, la conec molt bé. Crec que el CRAE ha contribuït i contribueix a que la informació sobre Figueres i la comarca de l’Alt Empordà arribi a casa de tothom. Ara que ens arriba molta informació per les xarxes socials, i en format digital, crec que el CRAE – juntament amb els setmanaris locals (Setmanari Empordà i Hora Nova)- és la principal font d’informació en paper, del que passa i el que es fa a Figueres i la comarca. Arriba a totes les cases i tots els establiments públics, comerços, bars, restaurants.. Espero que segueixi molts anys més.