El Monestir de Sant Pere de Roda s’aixeca en un dels cims de la Serra de Roda, una cadena a primera línia de mar al nord de l’Alt Empordà. És un dels nombrosos testimonis de l’arquitectura romànica catalana, però està considerat com un dels més sofisticats arquitectònicament. Del segle XI al XIV va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i el seu esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal. Aquest està format per l’església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències per fer-hi vida i el Palau de l’Abat.

El monestir està envoltat de nombroses llegendes, una de les més reiterades –explicada pel cronista medieval Ramon Muntaner, que hi tenia un fill monjo- fa referència als seus orígens. L’explica l’historiador Joan Badia Homs: “Al segle VII el papa Bonifaci IV temia que Roma fos saquejada. Va encomanar a uns monjos que s’emportessin algunes relíquies molts preuades, com el cap i el braç dret de Sant Pere i una ampolla amb sang de Crist. Emprengueren un viatge en vaixell fins arribar a la serra de Verdera, on amagaren aquest petit tresor. Al cap d’unes quantes setmanes hi retornaren, però, desorientats, no van trobar la cova,   que havia estat envaïda per la vegetació. Per no perdre el tresor, uns quants monjos s’hi van quedar i d’aquesta manera fou fundat el monestir amb l’objectiu de preservar-lo per sempre”. Val a dir que mai més, ningú ha sabut donar referències sobre si s’havia recuperat o no.

A l’exterior del recinte, la portalada, a càrrec del Mestre de Cabestany, mostrava diferents escenes de la vida de Crist esculpides en marbre blanc. Els escassos fragments que han arribat fins a nosaltres ens donen mostra de la seva extraordinària qualitat, probablement una de les millors de la seva època. Des del monestir es pot gaudir d’una de les millors vistes del Cap de Creus. Poc abans d’arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Roda, entre les quals destaca l’església de Santa Helena de Roda

 1,340 visualitzacions totals,  15 vistes d’avui