Portbou és un poble que atrapa el visitant. La limitació de places hoteleres que hi ha al municipi des de fa unes dècades provoca que l’estiueig sigui molt de pas o bé de famílies que hi mantenen una segona residència. El turisme que ve a passar l’estiu al municipi es caracteritza per ser gent que, en algun moment de la seva vida varen treballar al poble, sigui a l’estació, les agències de duanes o amb les forces de seguretat. En alguns casos, avui en dia, ja venen a passar les vacances la tercera generació. També hi ha aquells que pel destí laboral dels seus pares van néixer al municipi i, d’alguna manera, s’hi senten vinculats.
A finals dels anys 50 i fins a mitjans de la dècada dels seixanta es va donar al cas que hi havia prop de 400 places hoteleres i el sector tenia un cert dinamisme, gràcies als contactes establerts amb empreses angleses que portaven molta gent al poble, pràcticament des de mitjans març fins a l’octubre i a on hi arribaven en tren. Era un turisme fix i assegurat, tot i que comprava les estades a uns preus molt baixos. Algunes d’aquestes empreses van patir problemes econòmics i es va acabar aquest singular fenomen, preludi dels moderns tours operators que ara tenen altres destinacions com Lloret, Mallorca o la Costa Daurada.
També hi ha el turista d’unes hores, el que hi arriba en tren. Normalment es tracta de gent de Figueres, molts d’ells jubilats però també famílies, que aprofiten l’estada per banyar-se, dinar i tornar a mitja tarda. El destí de Portbou, en tren, és relativament còmode. Al menys, no és tant complicat com a Llançà -a on l’estació queda molt allunyada de la platja- i s’hi paren tots els trens, a diferència de l’estació de Colera i el baixador de Garbet. També s’hi desplacen en un nombre elevat de gent els francesos que estan de vacances al litoral de la Catalunya Nord, igualment per fer-hi una estada d’hores, a través de la carretera de Banyuls i Cervera de la Marenda.
El periodista Ramon Iglesias va néixer a Portbou l’any 1968. Actualment és el director de Continguts de SER Catalunya, però al seu darrera porta una llarga trajectòria com a professional de la comunicació, iniciada a la comarca fa més de 30 anys. Tot i la seva feina a la ràdio, li agrada escriure i ho ha fet al Diari de Girona i a La Vanguardia. A través de l’editorial Llibres del Segle va publicar l’any passat el llibre “Cròniques des del centre de l’Univers. Perseguint fantasmes a Portbou”, on es recullen alguns dels seus articles sobre el poble publicats a la premsa i que es complementen amb capítols i històries inèdites. En definitiva, el llibre és una síntesi d’allò que l’escriptor Xavier Febrés diu d’Iglesias: “mesurada insolència, esperit crític d’observador directe, llibertat d’opinió d’un informador documentat que diu el que pensa i el que sent”.
En quant al poble, Ramon Iglesias ha fet aquesta reflexió: “En el llibre reflecteixo el dolor sobre la situació que ha arribat Portbou. Però també crec, i aquesta vegada sí, que no pot tocar més fons i la seva desgràcia, no haver-se urbanitzat res de res i mantenir-se en una decadència tant intacte és la seva gran oportunitat de futur sempre i quan es posi límits a tot. La gent que va a Portbou i li expliques el poble queda fascinada i vol tornar. Molta gent que ha llegit el llibre i que no el coneix, o que el coneix molt de passada, m’ha dit que hi vol anar.” Un altre motiu per descobrir-lo…