Situat sota la serralada de Roda, la Selva de Mar és un municipi que olora el mar però no el toca. El seu terme municipal està acotat pels de Llançà i el Port de la Selva i té la costa a pocs metres, però és un poble d’interior. Tot i això el turisme de la Mar d’Amunt, especialment al pic de l’estiu, el té com un lloc de referència. I això passa tant en l’actualitat com en dècades anteriors.
El municipi és el veritable bressol de la nissaga empordanesa dels Climent, que al llarg dels segles XVIII i XIX era considerada com una de les famílies amb més propietats agrícoles i de boscos de la comarca. El poeta i autor Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) va muntar l’any 1962, als baixos de casa pairal, un ‘nigth club’, nom amb que s’estilava a l’època els bars de nit, que en diríem a dia d’avui. Aprofitant l’esclat turístic de l’època, va pensar que seria un bon negoci.
El local, malgrat tot, va atreure durant unes poques temporades tota la bohèmia empordanesa, inclòs Salvador Dalí, amic personal de l’escriptor. El mateix Fages no es va estar d’escriure, sobre el seu local, que funcionaria “com a anella de la cadena de llocs d’esbarjo i perdició iniciada a la Selva de Mar” i que era un lloc “per a contemplar la natura, i basta ascendir tres minuts per veure la punta de Cervera i el cap de Creus, i contemplar el trànsit d’algun navili que sembla perdut en la immensitat” tot afegint, finalment, que “és un lloc ideal per a passar-hi una lluna de mel clandestina amb la miller d’un amic”.
