La princesa Blanca d’Anjou va fer estada abans de casar-se a Vilabertran
Malgrat que s’hagi dit que Cadins va ser fundat pels templers, aquesta afirmació no està documentada. Aquest lloc és conegut com a monestir cistercenc femení, fundat per la comunitat religiosa de Valldemaría, de Maçanet de la Selva poc abans del 1169. Una butlla del papa Alexandre II d’aquesta data va posar la casa de Valldemaría sota la direcció de Cadins.
Tot i que la mateixa butlla també la va deixar oficialment sota l’advocació de Santa Maria, va continuar coneixent amb el nom original de Sant Feliu, nom pel qual també és conegut el conjunt monàstic i l’església. Al segle XIII va viure una època d’esplendor, però va entrar en decadència al segle XIV.
Les monges que l’ocupaven el varen abandonar en 1492 per motius de seguretat i el mal estat de les construccions i es van traslladar a l’església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona, on van continuar la seva activitat conservant la propietat de Cadins. La importància de Cadins va augmentar en perjudici de l’abadia mare.
La Butlla de papa Alejandro III va convertir la casa empordanesa en abadia i va posar sota la seva jurisdicció a Valldemaría, que va passar de monestir fundador a priorat depenent. Per aquesta Butlla se sap que la primera abadessa es deia Ermessenda, que procedia de Valldemaría, i que el cenobi seria dedicat a Santa Maria, com era norma en l’Ordre del Císter. El monestir havia de comptar amb una explotació agrícola de certa importància i la població i els serveis necessaris per desenvolupar la seva tasca sense problemes.
Els seus protectors van ser els comtes d’Empúries, que el van dotar amb part de les riqueses obtingudes en la conquesta de Mallorca. Els membres de la seva comunitat pertanyien, principalment, a les classes nobles i procedien de la comarca però també de llocs més llunyans com Girona.
El prestigi i el patrimoni del monestir s’estenia per tota la comarca i van anar creixent durant els segles XIII i XIV. El cenobi va haver d’adquirir una certa categoria i comoditats perquè la nit de l’28 a el 29 d’octubre de 1295 es va allotjar en ell la princesa Blanca d’Anjou i el seu pare, el rei Carles II de Nàpols en la vigília del seu casament amb el rei Jaume II d’Aragó, el Just, que es va celebrar al monestir de Santa Maria de Vilabertran.
De l’antic monestir cistercenc de Cadins només es conserva l’església, que actualment es destina a magatzem d’una explotació agrícola contigu a un habitatge, el Mas de Sant Feliu. Pel que fa al temple, aquest és de finals de segle XII. Té planta de creu llatina amb una nau de sis trams, amb una volta de canó apuntada i un absis cobert amb una volta de creueria molt senzilla. El 1517 la comunitat de monges va vendre les terres i edificacions pel preu de 400 lliures barceloneses, tot reservant-se la «senyoria directa». El 1600, ho va comprar Antic Puig de Cabanes -un avantpassat dels Romaguera- fins que amb la desamortització del segle XIX va passar íntegrament a mans privades), i per aquest motiu, el conjunt no és visitable.
La casa conserva encara el nom amb què s’ha conegut al llarg de més de 800 anys: “Mas de Sant Feliu”.